El C.F. Lliçà de Vall, fundat oficialment al 1969, és un club de futbol sense ànim de lucre i dedicat a la formació esportiva i humana de nens i joves del poble i voltants.
Ens trobem a la localitat de Lliçà de Vall (Barcelona, Catalunya), dins de la comarca del Vallés Oriental. La pràctica es duu a terme al Camp d’Esports Municipal de la mateixa localitat.
Al maig del 2016 es produeix un canvi rellevant en el club: s’instaura una nova junta directiva, que aposta a la vegada per una remodelació en la coordinació del club i un nou projecte esportiu.
L’objectiu principal del projecte és potenciar el futbol base i establir el primer equip com a referent per a les categories inferiors. En els propers anys es vol que l’equip estigui format majoritàriament per jugadors de la cantera.
És necessària la confecció d’aquest projecte per al desenvolupament personal i futbolístic de tots els nostres jugadors i personal del club. Es basa en una proposta per aprofitar al màxim totes les possibilitats que ens brinda el context en el que es troba l’entitat, vetllant per al creixement del club en els pròxims anys.
Amb el treball diari es vol aconseguir augmentar el nombre de jugadors del club i augmentar el nivell d’aquest mitjançant un bon projecte esportiu i un personal i cos tècnic competent i qualificat, que el portin a terme de la millor manera.
És vital establir una comunicació fluïda entre la junta directiva, la coordinació del club, el cos tècnic, els jugadors i les famílies.
Al ser un club de poble petit existeix un ambient molt familiar, el qual es vol potenciar mitjançant la transmissió de valors, hàbits i rutines saludables. Un dels pilars fonamentals és inculcar els valors que ens transmet l’esport des de les primeres etapes.
Respecte, treball en equip, esforç, igualtat i superació en son alguns exemples. L’educació, el respecte i el civisme tenen una gran importància en aquest projecte, tant dins com fora del terreny de joc.
Dins de l’àrea esportiva s’han fixat els objectius i continguts més adequats per a cada etapa. La planificació esportiva té com a finalitat marcar aquestes pautes i establir un projecte a llarg termini que ens permeti treballar conjuntament mitjançant una metodologia identificativa i significativa entre tots els equips. D’aquesta manera ens assegurem que els continguts i objectius ideals per a cada etapa es treballin i s’assoleixin en cada una d’elles, rebent una formació completa i efectiva.
Des del C.F. Lliçà de Vall volem transmetre una filosofia clara, vetllant per la formació esportiva però sobretot humana de tots els membres del club.
Tots els jugadors del club han de tenir clar que primer de tot som persones, i després ja “futbolistes”. El lema a inculcar als entrenadors de futbol base és clar, s’ha vetllant per una adequada formació humana.
S’han establert unes normes que tots els entrenadors, monitors i delegats del club han d’assumir i complir, així com les normes generals per a tots els equips del club i les internes de cada equip, redactades pels propis entrenadors conjuntament amb la coordinació.
Aquesta normativa té relació amb objectius i aspectes esportius relacionats amb l’entrenament, però també estan formades per aspectes actitudinals i de valors que els entrenadors porten a terme, representant el club que formen.
Pel que fa als objectius com a club, el principal està enfocat en potenciar el futbol base.
Es vol augmentar el nombre de nens i conseqüentment d’equips i el nivell futbolístic, social i humà del club. Els objectius relacionats amb el rendiment no són els prioritaris tot i que una bona formació acostuma a anar seguida de bons resultats.
Es vol inculcar un estil de joc que potencií la sortida de pilota jugada i no pilotades amunt. Es vital donar una importància rellevant als conceptes tàctics fins aleshores oblidats i poc treballats i la perfecció de la tècnica sobretot en les primeres etapes del futbol base, tot i que no s’ha de descuidar mai durant el procés formatiu.
El seguiment individual de cada jugador així com el seu estat d’ànim i sensacions és vital per al nen i per a l’equip, tenint clar que estem formant persones i no dorsals.
.jpg)
El futbol va penetrar a la vida quotidiana lliçanenca a través de la tradició oral, que es transmetien de veí a veí, d'experiències que s’explicaven entre uns i altres.
Des de principis dels anys 20, aquest esport va arribar a Lliçà de Vall mitjançant les notícies que arribaven dels clubs que havien nascut a altres pobles de la comarca. Alguns veïns, pocs, anaven a veure partits a altres poblacions i així van aprendre les regles del joc.
Segons comenta Pere Nadal i Rocabert, alguns veïns del municipi, des dels anys 20 als 40 del segle XX, anaven al camp de futbol del Centre d'Esports Sabadell, els diumenges a peu, per veure figures del moment com Samitier o Zamora.
La tradició oral, però també, les ressenyes del periodista i exalumne de Santa Maria del Vallès-Les Torres, Ricart Font i Sugranyes, assenyala que dos dels responsables del naixement i foment de l'afició futbolística a Lliçà de Vall són:
- En Ricart Font va fundar, sense voler-ho, un equip de futbol a Lliçà de Vall, que començaria a jugar de forma regular.
- Mossèn Andújar, deu anys més tard, va ser un dels continuadors de l'esport i va animar als joves del poble a seguir jugant a futbol; la canalla, quan acabava la catequesi, jugava a futbol darrera de la parròquia.
Es podria dir que Lliçà de Vall, durant les dècades dels anys 20 fins els 40, el futbol era un mitjà de cohesió social, de distracció i d'entreteniment en el temps d'oci. Així, en un poble amb pocs habitants (sobre els 500 hab.) però amb una superfície extensa i distàncies àmplies entre els diferents nuclis de població i cases disperses pel territori, el futbol servia d'enllaç veïnal.
El futbol neix com un punt de trobada, els dies de festes populars o de Festa Major i els diumenges, perquè la resta dels dies de la setmana s'havia de treballar en el camp.
L'any 1945 es va construir el camp de futbol de Les Torres, que actualment encara existeix.
Aquell any, en una reunió dels nois més grans, a les golfes de la Casa Gran, va sorgir la idea de fer un equip de futbol (es reunien allà els dies de mal temps per desgranar el blat de moro o bé treballar el cotó).
Aleshores el director de Les Torres, en Josep Domènech, va autoritzar la iniciativa i Ricart Font va ser l'entrenador delegat del nou conjunt. Era el naixement de l'equip de Les Torres de Lliçà de Vall. En aquest equip també hi jugaven nois del poble, sobretot del barri El Pla, com Lluis Nadal, Joaquim Carreras o Josep Grau, entre d'altres.
Ricart Font els havia convidat a participar en els partits de Les Torres i ells van acceptar. En Ricart, també era qui buscava els equips contrincants i procurava que dos o tres diumenges al mes hi haguessin partits de futbol al camp de Les Torres.
Així, segons dades de Ricart Font i Sugranyes, periodista i exalumne de Les Torres, el Club de Futbol neix el juliol de 1949 a Santa Maria del Vallès-Les Torres. Després d'un partit de Festa Major entre el Lliçà d'Amunt i un equip de Les Torres, completat amb joves del municipi, en un conjunt rebatejat amb el nom de Lliçà de Vall, disputat al camp de Les Torres.
Cal dir que els nois de Lliçà de Vall només jugaven encontres de Festa Major, en aquell moment tenia més anomenada l'equip de Les Torres.
El juliol de 1949, a causa que l'adquisició dels terrenys on s'ubicava el camp de futbol de Lliçà de Vall per l'empresa TRANSRADIO ESPAÑOLA, el consistori va demanar a l'OTA si podien organitzar el partit de Festa Major en el seu camp.
L'alcalde, Julià Armadans, va parlar amb Ricart Font, el qual li va demanar una copa pel guanyador del partit. A més a més, van acordar que els espectadors no pagarien l’entrada. L'alcalde va comprar dues copes i dues pilotes pel partit, a canvi, van acordar que a partir de llavors l'equip es diria Llissà de Vall-Les Torres (la indumentària d'aquest equip seria la blanca perquè era la més fàcil de trobar).
Aquell equip, el primer conjunt amb el nom de Lliçà de Vall, estava format per jugadors de Les Torres i del poble.
Al principi de la lligueta l’àrbitre era el propi delegat o entrenador dels visitants, però com que els conflictes eren constants, a la meitat del campionat, es va decidir buscar àrbitres imparcials, pagant vint-i-cinc pessetes, a parts iguals dels dos equips de cada encontre.
Després del torneig es va disputar un partit d'homenatge al campió, el Lliçà de Vall, al camp del Granollers amb la participació d'una selecció dels millors jugadors de la lligueta.
A mitjans de la dècada dels 50, Mossèn Anton Andújar va continuar promocionant el futbol entre els joves. L'any 1954, aquest mossèn va influir en la construcció d'un camp de futbol municipal, que es va desplaçar 300 metres més avall el camp de futbol que existia al costat de la font de can Cosconer. Malgrat això, l'equip original de Lliçà de Vall va continuar jugant al camp de Les Torres i, a la vegada, continuava existint l'equip propi de Les Torres. Per tant coexistien dos equips.
Anys més tard es produeix una davallada en el seguiment del futbol entre els nois de Les Torres, principalment perquè, el seu impulsor, Ricart Font, en complir la majoria d'edat i havent fet el servei militar, havia marxat del centre per fer la seva vida.
Però els nois del poble continuaren l'afició pel futbol. Ells mateixos buscaven equips contra els quals jugar partits a tota la comarca, recolzats per mossèn Anton Andújar, que pensava que el futbol servia de cohesió social entre els diferents barris del municipi.
A finals d'octubre de 1964, la Delegación Nacional de Juventudes de Granollers va organitzar el “Campeonato de la Delegación Comarcal de Juventudes”, a les categories infantils i juvenils, en el qual van participar quatre equips: l'Atlètic del Vallès B, el Vilanova de la Roca, el Santa Eulàlia de Ronçana i, per primera vegada, el Llissà de Vall.
L'any 1969 el Club de Futbol Lliçà de Vall es federaria de la mà d'un grup de gent que volia donar personalitat jurídica a una reunió d'amics aficionats al futbol. El primer president del Club fou Eliseu Fabregat, que de seguida donaria pas a Pere Guillamet Salomó. Després de set anys, en Guillamet deixaria el càrrec en mans de Joan Puig i a Josep Reina, amb els quals el primer equip viuria un dels millors períodes de la seva història.
Una de les primeres accions de la nova junta va ser captar socis i jugadors, comptant com abans amb els nois de Les Torres. La categoria juvenil va ser la primera en jugar. Però la primera en formar-se va ser la categoria infantil. La categoria juvenil vestia la tradicional samarreta arlequinada, blanca i blava. La categoria infantil també vestia una samarreta arlequinada però blanca i vermella.
La categoria infantil va debutar en competició l'octubre de 1970 en el “Campeonato de España de Futbol Infantil”. Estava en el grup VII de la segona categoria de la Comarca del Vallès Oriental i va ser el campió d'aquesta lligueta.
La darrera categoria en formar-se, als anys 70, va ser el primer equip, també anomenat amateur. La primera temporada de competició oficial, la del 1972-1973, van debutar en la categoria d'aficionats, en el grup XXI de l'Aficionat B. Un dels primers entrenadors va ser Joquim Larger.
La campanya següent, la de 1973-74, amb la reconversió de categories, el CF Llissa de Vall va entrar a formar part del grup V de la Tercera Regional, on va seguir jugant la temporada 1974-1975.
En aquests anys el C.F. de Lliçà de Vall tenien 3 categories: Amateur, Juvenil i Infantil, amb 50 jugadors, 140 socis i un pressupost de 250.000ptes., que provenia de subvencions de l'ajuntament, però sobretot de col·laboracions especials d'empreses del municipi.
Fins al 1978 no hi va haver un projecte ferm i definit d'un equip aleví. L'equipació que vestien era blanca amb una línia gruixuda horitzontal de color verd, com la de l'Elx, els pantalons eren blaus i les mitges de ratlles verdes i blanques. La categoria benjamí es crearia la temporada 1981-1982 i el seu primer entrenador va ser Josep Lluis Reina.
Joan Torret va substituir a Reina i va ser president del Club durant set temporades fins que Rafael Gené va sortir elegit màxim mandatari. Gené, l'estiu de 1998, va deixar el càrrec a Juan Miguel Oliver. L'any 1999 és nomenat president Josep Antoni Lorente López, que va ocupar el càrrec fins l’any 2016 que pren la presidència José Bandera Rodríguez.
Un signe identificatiu del club és l'escut: és triangular i arrodonida a la part baixa. S'hi poden veure dues llisses o llisseres nedant (era un peix que antigament es podia trobar al riu Tenes) i una pilota de futbol, al mig de l'escut.
A més a la part superior esquerra hi ha dibuixada la bandera catalana i al marge superior dret, els colors del Lliçà de Vall, el blau i el blanc de la bandera del poble, combinats en arlequinat (antics jugadors afirmen que van copiar la indumentària de l'entitat sabadellenca a partir de federació del club).
La presència d'unes llisses o llísseres van venir donades per l'aparició d'aquests peixos a la bandera i l'escut del municipi.
L'any 2016, es crea una nova versió de l'escut, per a l'ús en les xarxes socials:
A les dècades dels 20 i 30 el primer equipatge de la gent de Lliçà havia estat una samarreta semblant a la del FC Barcelona: vermella i blava a franges estretes, quan encara es disputaven els partits solament per Festa Major.
A finals dels anys 50, es jugava amb una camisa blava i uns pantalons negres, en aquest moment pagats per l'ajuntament.
L’equip infantil vestia amb una indumentària arlequinada blanca i vermella.
L’equip aleví portava una samarreta blanca amb una línia gruixuda horitzontal verda i el pantalons eren blaus i les mitgetes de ratlles verdes i blanques.
Les botes no portaven tacs, sinó que anaven amb tires verticals de cuir que, quan es gastaven, el baster (ofici de treballar el cuir) les havia de reposar. Portaven una punta molt dura, de cuir i ferro, que podia arribar a fer molt mal si algú rebia alguna puntada de peu.
Els protectors que es col·locaven a les cames, per defensar-se de les entrades dels contraris, eren de trossos de canya.
El terreny de joc ni estava marcat ni les porteries eren de ferro, ni estaven pintades de color blanc. Els jugadors es marcaven ells mateixos el camp.
Els partits eren presenciats per petits i grans, avis i avis, pares i mares, amics i amigues, es reunien els diumenges al camp després de Missa. Normalment els jugadors locals i els visitants quedaven a les dotze en sortir de l'ofici perquè els capellans volien que tothom anés a l'església els diumenges.
L'any 2016 es decideix renovar la equipació i substituir el tradicional arlequinat per una equipació a ratlles horitzontals, apostant per Joma, una de les marques més potents del mercat. Un dels motius del canvi ha estat la innovació i adaptació a les noves tendències i la falta de marques de qualitat que ofereixin el disseny arlequinat en la seva oferta d'equipacions.
Els camps de futbol a Lliçà de Vall
Al llarg de la història del futbol a Lliçà de Vall hi hagut diferents camps per celebrar els partits, repartits per diferents indrets del municipi, en un principi buscant llocs amb zones sorrenques perquè quan plogués no es fes fang. Aquests són els diferents camps que s’han utilitzat al llarg del temps:
1. El primer camp de futbol, quan encara l’equip no estava federat, es trobava a l’altra banda de can Gurri, al costat del riu Tenes, al barri El Pla, uns 100 metres més avall de la font de can Cosconer, al costat del camí que comunicava el poble amb Les Torres.
2. L’any 1945 es construeix el camp de Les Torres, que actualment continua en bon estat. Coexisteix amb els camps que es van ocupant en el municipi. Quan els equips no tenien camp per jugar, demanaven permís per fer servir el de Les Torres.
3. A principis dels anys 40 del segle XX, aquest camp es va haver de desplaçar més cap el Nord. Era conegut popularment com “el camp de l’emisora”, ja que en aquest indret s’ubicava Transradio Española SA. Cap a l’any 1948, la referida empresa va adquirir la finca on es trobava aquest terreny de joc i, per tant, s’ha de tornar a abandonar.
4. El 2 de juliol de 1951, en Joan Puig, alcalde de l’ajuntament de Lliçà de Vall, signà un contracte de lloguer d’una peça de terra de la finca del Manso Gurri, propietat d’en Pere C. Sobregrau Casals, amb la condició d’ésser destinada única i exclusivament a camp d’esports, per un termini de cinc anys. Aquest camp estava situat al costat de la carretera C-155 de Sabadell a Granollers.
L’ajuntament, en data 30 de juny de 1965, dóna per extingit el contracte i es veu obligat a abandonar-lo perquè es va instal·lar una fàbrica de marbres, on actualment es troba l’empresa BJB Procesa.
5. Entre 1965 i 1970 es jugaren els partits de Festa Major a la zona on més tard s’edificà l’empresa CALLAO (al barri El Pla).
6. L’any 1970 es va habilitar un camp de futbol sota la font i al costat de la casa de can Vilardebó, el qual va estar en funcionament durant aproximadament sis anys, fins que es va construir el camp de futbol municipal.
7. El 22 de febrer de 1975 s’inaugurà el camp de futbol municipal, que ja disposava de grades per al públic i vestidors per als jugadors. Aquest camp estava situat davant de les “Escoles Nacionals”, on actualment es troba l’ajuntament.
8. Durant la Festa Major de 1990, el president de la Generalitat de Catalunya, en Jordi Pujol i Soley, juntament amb les autoritats municipals, van inaugurar les instal·lacions del camp de futbol actual. En un principi disposava només d’uns vestidors, unes grades i el propi terreny de joc.
L’any 2002 es van ampliar les grades, es va col·locar la coberta, es va tancar el camp de futbol petit i es van construir els nous vestidors. L’any 2006 es va instal·lar la gespa artificial tant al camp del futbol 11, com en el camp del futbol 7.
Volem mostrar el nostre agraïment especialment a Anna M. Busto Veiga, qui s'ha encarregat de recopilar tota la informació i fotografíes mostrades.
Anna M. Busto Veiga: Arxiu Municipal de Lliçà de Vall. (29 de novembre de 2016).
Pere Nadal i Rocabert ha investigat el teixit associatiu a Lliçà de Vall, en especial el desenvolupament del futbol, i va ser el guanyador del premi Licano Subteriore l'any 1999, amb l'obra L'associacionisme lliçanenc del segle XX. Un cas particular: el futbol. Utilitzant aquest estudi i la documentació que es troba a l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall com a font d’informació s’ha elaborat l’estudi mostrat.
- Pere Nadal i Rocabert: L'associacionisme lliçanenc del segle XX. Un cas particular: el futbol. Primer premi Licano Subteriore, 1999
- Fons de l’Ajuntament de l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall
- Arxiu Comarcal del Vallès Oriental: revista Comarca Deportiva (Granollers)
- Fotografies cedides per: Ricart Font Sugranyes, Jacint Nadal Ramon, Mossèn Joan Masó i Cabot, Josep Puig Tarrés, Maria Casas.
